El Montcau és una muntanya que forma part del parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac. No és una gran muntanya, però cal fer una suada per pujar-hi. L'he triada per titular aquest bloc perquè és un lloc que aprecio per molts motius.
Primerament, perquè és una muntanya, i pujar muntanyes és el paradigma de les coses que fem perquè sí. M'agrada dir que "les coses que més valen la pena són aquelles que fem perquè sí". El Montcau a més a més, és la primera muntanya que recordo haver pujat, la seva forma satisfà enormement l'ideal d'una muntanya que tenia quan era un nen. Tot i no haver-ho comptat mai, segurament és el cim que més cops he fet, a voltes acompanyat de persones que estimo i alguna vegada tot sol convertint-se en una fugida amable.
La gent del Vallès tenim els horitzons marcats: a ponent per Montserrat i Mola, a tramuntana pel Montseny, i separant-nos del mar i de Barcelona, hi tenim el Tibidabo. Així, arribar al cim del Montcau des de el coll d'Estenalles ens fa descobrir un nou paisatge, ens eixampla l'horitzó cap a la Catalunya interior i en els dies clars d'hivern ens planta els Pirineus nevats davant dels nassos com a font d'inspiració per a nous plaers. Mai ens acabarem els cims dels Pirineus! Espero que tots puguem pujar molts Montcaus i anem eixamplant els nostres horitzons.
